Durant el segle XVIII sorgeix una blonda, feta amb fil de lli i cotó, no de seda, coneguda com a ret fi català o punta d'Arenys. Aquest estil es caracteritza pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, els ullets, el punt sencer o teixit i els dibuixos perfilats amb torçal, d'inspiració marinera. En un principi sembla destinada a la indumentària litúrgica, que requereix una neteja periòdica que no era possible amb la seda, i manté la delicadesa dels treballs en blonda.
Els dibuixos de caràcter popular formen medallons que sempre son omplerts amb punt de filigrana i moltes vegades aquesta filigrana esta plena de petits cercles fets amb punt de teixit o de mig punt. Els dibuixos, que presenten a vegades temes mariners, són sempre molt geomètrics. En molts casos, aquests dibuixos rebien una denominació per part dels randers: àncora petita, àncora gran, barca, mitja barca, l'anell de la reina, etc. Un dels més populars és el del campanar de Sant Iscle, punta que s'utilitza en moltes aplicacions sobretot en mocadors com el que podeu veure a la imatge.

Situat a l'antic Hospital Vell del s. XVIII, d'Arenys de Mar, el Museu Marés de la Punta, va ser creat l'any 1983 per instal·lar-hi una magnifica col·lecció de donà l'escultor Frederic Marés i Deulovol. Mostra varietats importants de treballs, amb preferència els que realment formen el camp de les puntes, com són els treballs d'agulla i els de boixet. Els fons del Museu Marés de la Punta, són molt variats, comprenen treballs de diverses tècniques. Un tomb pel Museu, ens permet observar les diferents tendències que s'han produït i com han evolucionat els procediments d'elaboració. Hi destaca la col·lecció Castells, formada per una varietat de puntes, patrons i mostres que van des del 1862 fins als nostres dies. Per tant, es possible contemplar treballs molt delicats i exquisits, elaborats per boixets pacients, fent servir la seda, el lli o el cotó segons les èpoques.
D'entre les molt nombroses classes de blonda, durant el segle XVIII sorgeix a Arenys de Mar una tipologia local, a base de lli o de cotó, no de seda, coneguda com "la punta d'Arenys", era denominada per les puntaires com el "ret-fi" català.