accés directe al contingut de la pàgina accés directe al menú principal

INFORMACIÓ

QUART

El terme municipal de Quart (Gironès) engloba set municipis urbans o veïnats, que són: Quart, Palol d'Onyar, la Creueta, Habitatges Barceló, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Cada un d'ells té una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, si bé entre tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del terme municipal actual. És un municipi d'una extensió considerable, 37'92 Km2, amb una població de 2.600 habitants.

La terrissa

La seva vinculació amb el món de la terrissa es perd en el temps. En el segle XVI ja estava creada la Confraria dels Ollers de Quart, amb un fort caràcter comercial, ja que marcava salaris i preus, i amb una visió de futur.

Actualment, la major part de la producció és destinada a la jardineria o a la decoració, sense abandonar la producció tradicional i la d'ús utilitari, i manté la seva llarga tradició terrissera amb obradors en actiu i una producció important.

Comerç I Tallers

Els forns dels seus Tallers de terrissa negra són instal·lacions a l'exterior, rectangulars, de dos pisos; el de sota és per al foc i el del cim per posar-hi les peces. El foc es fa amb llenya o feixines. I molts dels Tallers poden ser visitats.

Igualment, trobem molts comerços de terrissa a tota la vila de Quart.

Fira i Concurs

El desembre de cada any es celebrarà a Quart la Fira Mercat de la Terrissa Catalana, l'única d'aquest tipus que té lloc a Catalunya. Com ja és tradició des de l'any 1990, durant els tres dies de la mostra, la localitat de Quart es converteix en la capital de la terrissa.

Reuneix un gran nombre d'expositors vinguts d'arreu de Catalunya que exhibeixen les seves creacions. Com ja és habitual, un dels principals atractius de la Fira és la gran varietat de peces que s'hi exposen i la diversitat de tècniques que es fan servir.

La Fira té com a complement el Concurs de Ceràmica de Quart, que se celebra des de fa vint-i-dos anys. En els seus orígens, quan no existia la Fira, tenia lloc en el marc dels actes de Festa Major, coincidint amb la diada de les patrones dels terrissers, Santa Justa i Santa Rufina. Tant la Fira com el Concurs són dos referents ineludibles d'una activitat artesana ancestral tan vella i antiga com la humanitat mateixa, la terra, el fang i el foc.