Amb la presència de Gemma Amat, directora d’Artesania Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Damià Matamala, president del JORGC; Joan Gomis, president de la Comissió de Promoció Internacional i Projecte “Actituds”, i Michael Zobel, joier de prestigi internacional, es va presentar el passat 14 d’octubre “Actituds, Joieria, Reflexos i Reflexions”. Aquesta obra va representar la targeta de presentació de la joieria catalana al món en aquest fira tan concorreguda. La delegació d’Artesania Catalunya i el JORGC va obsequiar al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, amb un exemplar del llibre. El Museu-Molí Paperer de Capellades també va ser convidat a participar a la Fira del Llibre, on hi va tenir un estand amb demostracions i tallers. El Museu-Molí Paperer és un dels museus més rellevants sobre paper d’abast internacional.

Dins el marc del Saló Expohogar tardor 07, Artesania Catalunya va presentar la seva proposta de col·laboració amb el projecte CIRE (Centre d’Iniciatives per a la reinserció), basada en els següents 4 punts: 1. Acreditació de carnet d’artesà a aquelles persones que en el període d’estar sota mesura judicial han après un ofici i l’han desenvolupat. “...Tindrà la condició d’artesà tota persona que realitzi una activitat que estigui inclosa en el Repertori d’oficis artesans durant un mínim de dos anys i estiguin al corrent de les seves obligacions tributàries. La condició d’artesà s’acreditarà mitjançant la possessió del carnet artesà que serà atorgat per la comissió d’acreditació. La comissió d’acreditació la formen representants dels diferents sectors artesans, representants territorials, representants d’institucions i de l’administració...” (DOGC Núm. 3198 - 4.8.2000). 2. Formació dels oficis artesans que es puguin desenvolupar en els tallers del CIRE. Mitjançant la transmissió de coneixements dels nostres Mestres Artesans catalans es fomentarà l’aprenentatge de l’ofici amb un mestratge personalitzat i demostratiu per garantir el desenvolupament de qualitat dels processos tècnics dels oficis artesans. 3. Comercialització de productes MADE IN CIRE, que formen part de la col·lecció Empremtes de Catalunya. Les Empremtes de Catalunya és una marca d’artesania que identifica i distingeix productes artesans de Catalunya. Aquests productes, elaborats amb una mirada a la identitat i a la contemporaneïtat, transmetran els valors del país per mitjà d’elements vinculats a l’art, la cultura, la història, la tradició, l’arquitectura, el paisatge i els costums populars propis de Catalunya. La distinció dels productes amb una marca artesana catalana permetrà als ciutadans catalans i a les desenes de milions de turistes que cada any ens visiten gaudir d’aquests productes i endur-se una imatge real i garantida del país. 4. Diàleg entre els artesans i els que es troben sota mesura judicial per desenvolupar projectes conjunts. Col·laborant com a elements de suport en produccions àmplies per facilitar, així, la seva reinserció laboral i social.

Hem sentit a dir moltes vegades que “qui fa un cove fa un cistell”. Davant del projecte pel pavelló espanyol de l’Expo de Xangai, podríem dir que, per la mateixa regla de tres, “qui fa un cistell, fa un pavelló”. Així és: el pavelló que representarà Espanya en la propera Exposició Internacional, que se celebrarà a Xangai el 2010, serà una estructura recoberta de vímet, com un enorme cistell. El projecte ha rebut l’assessorament del mestre artesà Joan Farré, el qual ha transmès els seus coneixements com a cistellaire a l’arquitecta Benedetta Tagliabue, de l’estudi Miralles-Tagliabue (guanyador del concurs d’idees per a la creació del pavelló). L’arquitecta va aprofitar els tallers de demostració que Artesania Catalunya va organitzar durant la mostra de “La Pauma a les Terres de l’Ebre” per entrar en contacte, de primera mà, amb algunes de les tècniques utilitzades en la cistelleria. Aquest projecte, que integra tècniques tradicionals centenàries amb elements arquitectònics del segle XXI, és només un exemple dels nombrosos usos que l’artesania pot brindar al món de la construcció. Precedents d’aquest fructífer diàleg entre artesania i arquitectura els trobem a la teulada que recobreix el mercat de Santa Caterina (també de l’estudi Miralles-Tagliabue i en col·laboració amb l’artesà ceramista Toni Cumella), o la façana del pavelló espanyol d’Aichi (de l’arquitecte Alejandro Zaera i el mateix ceramista Toni Cumella).

El darrer 31 d’agost la Directora General de Comerç, Dolors Batallé, va visitar el Taller Can Cadenes de Forja de Girona. És un dels pocs tallers que existeixen en un nucli urbà a la vista del públic. El taller, que també és la part posterior d’un comerç d’elements de forja per a la decoració de la llar, rep visites d’escoles i col·lectius interessats en l’ofici. El senyor Cadenes és la tercera generació de forjadors, treballa per a arquitectes i interioristes i la seva especialitat són reixes, portes i baranes fetes per encàrrec. Al seu taller només treballen dues persones.

Prop de 85 artesans de la ceràmica de Catalunya, Espanya, Portugal, Rússia, França, Itàlia, Bèlgica, Marroc i Perú van participar a la fira de ceràmica d’Argentona que es va celebrar el primer cap de setmana d’agost. Els expositors participants es van distribuir de la següent manera: terrissers tradicionals, ceramistes de creació, ceramistes de reproducció de ceràmica antiga i altres sectors (llibres, entitats, etc.). L’exposició “Terres Extremes”, que va ser presentada a Giroussens (França) i després a Argentona, va portar a aquest poble obres dels ceramistes Arnold Annen (Suïssa), Bernard Dejonghe (França), Torjörn Kvasbö (Noruega) i Joan Serra (Catalunya), quatre dels millors valors de la ceràmica europea contemporània, units per un treball en què es porta als límits la relació amb la terra. Seguidament, aquesta mostra va viatjar a Marratxí (Mallorca), en el context d’un conveni de cooperació internacional dins l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La música també va tenir el seu protagonisme a la fira, amb la intervenció del conegut ceramista i músic francès Michel Moglia, que va oferir un concert dels seus famosos “Chants Termiques” a la Plaça de l’Església. Moglia va comptar amb la col·laboració especial de tres percussionistes locals, que van tocar amb instruments de fang. Els convidats estrella, però, foren els més de 5.000 càntirs noucentistes de Quart (Gironès) que es van reeditar amb motiu de la 57a Festa del Càntir. Els artesans de Ceràmiques Marcó foren els encarregats de fer les rèpliques d’aquest càntir, un model de principis del segle XX, obra de l’escultor Juli Martí. Sortosament, l’obrador encara conservava els motlles originals, a partir dels quals s’han fet les rèpliques actuals. Més de 75.000 persones van visitar aquesta fira, considerada la fira monogràfica dedicada al càntir més important del país, tant pel que fa a participació com a assistència de públic. Els visitants van poder gaudir d’un important nombre d’activitats educatives i lúdiques: tallers de torn per a infants, tallers de rakú, demostracions de terrissa popular, jocs a l’entorn del càntir, aixecada de càntirs i trepitjada de fang, entre altres.

En el marc de les activitats del 35è aniversari de l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès, va tenir lloc el “V Travelling symposium de joieria contemporània”. El “Travelling symposium” és un esdeveniment de ressò internacional que té com a objectiu principal en cada certamen posar de manifest les tendències més significatives de la joieria contemporània a escala internacional. El “Travelling symposium” és promogut per la joiera i gemmòloga, Sonia Ruiz de Arkaute, i ha estat acollit per ciutats on la joieria contemporània té un fort arrelament com ara Vitòria, Lisboa, Travassos o Maó. Vilafranca del Penedès va ser la seu de la cinquena edició. Durant una setmana es van desenvolupar tot un seguit d’activitats entorn del món de la joieria contemporània per posar de manifest la seva complexitat i la seva riquesa: workshops, tallers oberts, conferències, taules rodones i exposicions. Aquestes activitats van ser organitzades conjuntament per l’Escola Municipal d’Art Arsenal i el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. A més de reunir tretze autors representatius de les tendències més actuals de la joieria i els treballs dels alumnes de les escoles de joieria de Catalunya, els organitzadors del simposi van portar a Vilafranca una exposició única, “Joieria Catalana. Peces històriques”. Mai a Catalunya s’havien pogut veure reunides en una mateixa mostra peces històriques de sis dels joiers més significatius de la joieria catalana del segle XX: Bisbe, Capdevila, Masriera, Mercadé, Serrahima i Sunyer, algunes obres dels quals havien passat abans pel Metropolitan Museum de Nova York que per casa nostra. Totes les activitats, incloses les sessions de treball, van ser públiques i gratuïtes prèvia inscripció. Es pot ampliar la informació sobre les nombroses activitats que van tenir lloc durant el simposi a: www.arsenal.catcatalasimposi.html

Els dies 4 i 5 d’agost va tenir lloc la V Fira de les Fibres Vegetals pels carrers i places de Mas de Barberans (Montsià, Terres de l’Ebre). Visitar el Mas durant aquest dies va permetre a molts veure com els artesans treballen fibres vegetals tan variades com ara la pauma (margalló), el jonc, el vímet, la canya, l’espart, la palla, l’esbarzer, el boix, l’olivera… Donar a conèixer aquest saber fer artesanal, com també dignificar-lo i promocionar-lo han estat alguns dels objectius principals de la fira. La comunitat autònoma invitada d’aquest any va ser Galícia. De manera que artesans gallecs van mostrar com treballen les diferents tècniques pròpies de la cistelleria gallega. I com no podia faltar, per tercer any consecutiu hi va haver la Trobada de llatadores de les Terres de l’Ebre, nom amb què es coneixen les artesanes que treballen la pauma. Paral·lelament a la fira també es van dur a terme: cursos d’aprenentatge d’algunes tècniques de cistelleria, exposicions de cistelleria en diferents fibres vegetals, xerrades i audiovisuals relacionats amb aquest tema, concursos, com ara el popular concurs de fer cordells en pauma i excursions didàctiques tenint com a base el coneixement aplicat de les fibres vegetals. Com a novetat, aquest any va tenir lloc el I Certamen de les Fibres Vegetals, que va concedir importants premis. Per a més informació: Telèfon 977 739 000 (Cristina Cardona)

Gemma Amat va inaugurar l’exposició de treballs de la fusta a l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac. L’exposició, que es va poder visitar del 5 al 16 de setembre, és el resultat dels treballs dels alumnes de l’Escola de Talla i Escultura de Montcada, una mostra de nombroses peces de temàtica variada que el professor Lluís Barbosa proposa any rere any als seus alumnes. Com a activitats complementàries a la mostra hi ha hagut una conferència, “L’escultura en fusta”, a càrrec de Medina Ayllón i una taula rodona, “L’escultura a l’art Àfrica” en la què hi van intervenir Ferran Soriano, Joan Sala Vila, Josep Blanc i Efi Cubero, i va ser moderada per Lluís Barbosa. Lluís Barbosa és mestre artesà en talla des de l’any 1997 i la seva obra es caracteritza pel discurs crític de la societat a través de la noblesa del material com és la fusta; algunes de les seves peces es poden trobar als llocs més rellevants de la ciutat de Montcada i Reixac. En paral·lel a la realització de la seva obra, Lluís Barbosa també dirigeix i dóna classes a l’Escola de Talla i Escultura de Montcada. Per a més informació: Escola de Talla i Escultura de Montcada i Reixac Masia, 34, de Can San Joan www.luisbarbosa.com/escola.htm

El darrer 19 de setembre es va celebrar als jardins del Palau de Pedralbes el lliurament de Diplomes de Mestre Artesà. Enguany han estat 35 els artesans guardonats amb aquesta distinció per l’Honorable Conseller Josep Huguet. La producció dels Diplomes que es van lliurar, com no podia ser d’una altra manera, fou completament artesanal. El paper sobre el qual es van imprimir va ser realitzat per l’artesà Andreu Mateo, que precisament va rebre el guardó de mestre en aquesta mateixa edició per la seva llarga trajectòria. Es tractava d’un paper fet totalment a mà tot seguint procediments tradicionals similars als que s’empraven a la Xina fa dos mil anys. La preparació de les fibres es va fer a l’estil àrab del segle X, amb la millora que van fer els holandesos el 1670. El paper pesava 250 grams per metre quadrat, i es va produir íntegrament amb cotó i encolat en medi lleugerament alcalí a fi d’afavorir una llarga conservació. Pel que fa a la impressió, es va fer una litografia òfset, i el relleu (gofrat) s’ha obtingut per pressió directa amb una màquina tipogràfica de principis del segle XX. D’altra banda, els 35 diplomes de Mestre Artesà han estat cal·ligrafiats per Oriol Miró, deixeble del prestigiós cal·lígraf Keith Adams. Miró és professor de cal·ligrafia i tipografia a l’Escola Elisava, a l’Escola Bau i a l’IDEP. Ha realitzat molts seminaris i workshops (Rødding Højskole-Danmark, Universitat de Girona, Museu Scriptorium de Ripoll, Fundació La Caixa, Universitat Catalana d’estiu a Prada,...). També ha decorat, amb cal·ligrafia, tres edificis a Ripoll (Girona) i ha fet exposicions arreu de Catalunya. Els seus treballs han estat publicats a una de les millors publicacions del sector, la revista americana Letter Arts Review. Per a la realització de l’escriptura dels Diplomes de Mestre Artesà, Oriol Miró ha utilitzat una lletra itàlica renaixentista, també anomenada cancelleresca. Els oficis, en canvi, s’han escrit en majúscules versals que barregen característiques de les versals visigòtiques dels Beatus de Girona i de la Seu d’Urgell amb elements de decoració modernista. Com en cada edició, els artesans guardonats van acreditar mèrits de caràcter extraordinari en l’exercici del seu ofici. Es va valorar el mestratge (fruit de la qualitat de la seva feina) i la formació impartida, així com la seva trajectòria professional, que havia de ser superior als quinze anys d’experiència. A continuació, detallem la llista dels Mestres Artesans que van rebre la distinció: Rafael Artigas i Campamà, forjador, Begues (Baix LLobregat); Antoni Barata i Vendrell, modelista naval, Rubí (Vallès Occidental); Vicenç Bayarri i Costa, miniaturista, Malgrat de Mar (Maresme); Javier Bel i Jaques, fuster, La Sénia (Montsià); Maria Bofill i Fransi, ceramista, Barcelona (Barcelonès); Roser Boronat i Miquel, puntaire, L’Arboç (Baix Penedès); Josep Borrell i Terra, pessebrista, Arenys de Munt (Maresme); Jacint Cadevall i Soler, pessebrista, Terrassa (Vallès Occidental); Leocadia Castellví i Solé, manufacturera de gorres de cop, Bellvei (Baix Penedès); Teresa Catà i Massó, puntaire, Arenys de Munt (Maresme); Ma. Teresa Clavé i Ventosa, manufacturera de gorres de cop, Bellvei (Baix Penedès); Andrés Escobar i Herrera, vidrier, L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); Òscar Espinós i Amposta, manufacturer / marroquineria, Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre); Joan Farré i Oliver, cisteller, Folgueroles (Osona); Benet Ferrer i Boluña, ceramista, Sabadell (Vallès Occidental); Hans-Erwin Leicht, joier, Matadepera (Vallès Occidental); Dolors Llobet i Estruch, herbolària, Manresa (Bages); Isidre Magre i Devesa, manufacturer alabastre, Sarral (Conca de Barberà); Jaume Marcó i Cambó, ceramista i terrissaire, Quart (Gironès); Xavier Martí i Ramon, forjador, Barcelona (Barcelonès); Andreu Mateo i Jáñez, elaborador i manipulador de paper i cartó, Begudà (La Garrotxa); Josep Mola i Coloreu, pessebrista, Mataró (Maresme); Antoni Mujal i Obradors, constructor de figures i entremesos, Cardona (Bages); Carles Pagador i Díaz, modelista, naval, Barcelona (Barcelonès); Josep Pagespetit i Estrada, pessebrista, Tavèrnoles (Osona); Francesc Pedrol i Parunella, ebenista, L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); Jaume Pujol i Vivet, picapedrer, Tona (Osona); Mercè Ribas i Boronat, puntaire, L’Arboç (Baix Penedès); Vicenta Ruiz i Gil, puntaire, Sabadell (Vallès Occidental); Trinitat Sabatés i Orobitg, herbolària, Barcelona (Barcelonès); Joan Pere Soler i Molina, fabricant de pipes, Amer (La Selva); Maria Suau i Teana, manufacturera de gorres de cop, Bellvei (Baix Penedès); Antònia Torrens i Forcada, manufacturera de gorres de cop, Bellvei (Baix Penedès); Max Varés i de Batlle, escultor, Quart (Gironès); Jordi Vidal i Molina, vitraller Barcelona (Barcelonès).

“Dissenyar és prioritzar l’ús de la meva energia” així ens va proposar en Guillem Ferrer revisar el concepte de disseny, tot reivindicant una revolució social basada en el protagonisme de l’agricultura i de l’artesania. Juli Capella, en el diàleg inaugural que varen protagonitzar conjuntament, va recomanar una artesania lligada a aquell disseny divertit, ecològic i propositiu, que ajudi a superar les contradiccions que l’actual sistema productiu comporta. Amb aquest diàleg, la quarta edició biennal d’Iberiona va arrancar plantejant una visió transversal de l’artesania compromesa, per fer paleses després, a través de les dues taules rodones, dues afirmacions: el futur del disseny serà l’artesania, i com certs models empresarials dels artesans estan a l’avantguarda de la gestió, tot mostrant pràctiques compromeses amb la força de la producció arrelada al territori. La sessió final va revisar les idees discutides en els grups de treball, proposant les recomanacions d’Iberiona 2007 que estan penjades a la web perquè alimentin un debat obert que ajudi el sector, aportant idees que facin suportar una artesania contemporània orgullosa d’ella mateixa i amb voluntat de ser un sector de referència tot sortint del seu pessimisme endèmic. Reunir-se cada dos anys al Poble Espanyol amb aquells artesans, dissenyadors i gestors més inquiets del sector aporta una dosi d’energia, optimisme i realisme a parts iguals, que reverteix amb força en l’optimització dels resultats de la nostra feina. Com assenyalava Manuel González, d’Oficio y Arte: “Iberiona ens allarga la vida”. Per a més informació: www.iberiona.org

L’associació “Amics per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop” va néixer arran d’una inquietud per preservar un tipus d’artesania que s’havia deixat de treballar, gràcies, entre altres circumstàncies, a l’impuls de l’Ajuntament del municipi de Bellvei, Baix Penedès. Amb l’objectiu de deixar constància escrita de l’ofici de fabricar gorres de cop, l’associació ha editat l’obra gràfica “Mètode d’elaboració de les Gorres de Cop”. Aquest opuscle es va presentar a Bellvei el passat dijous 26 de juliol amb la presència de la seva autora, Anna Isabel Sánchez-Marín, acompanyada per l’Alcalde de Bellvei, Josep Fonts, i d’altres membres de l’associació. Una altra acció que aquest col·lectiu va dur a terme fou participar a la Fira de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans el cap de setmana del 4 i 5 d’agost. L’associació va instal·lar un estand de demostració, on també es podia adquirir l’edició gràfica. En el I Certamen de Fibres Vegetals, de Mas de Barberans, l’associació “Amics per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop” es va endur una de les tres mencions especials per un centre de taula fet amb la tècnica de les gorres de Cop. La seva realització està detallada al llibre “Mètode d’elaboració de les Gorres de Cop”.

Del 5 de juliol al 13 de setembre es va poder visitar a la seu de la Plaça Nova del Col·legi d’Arquitectes l’exposició titulada “Constel·lació Cumella, les mans industrials”. La mostra feia un repàs als projectes arquitectònics de les dues figures que han marcat la personalitat de Ceràmica Cumella: Antoni Cumella (1913-1985) i el seu fill Toni Cumella. La trajectòria d’Antoni Cumella es va destacar per la seva doble vessant: d’una banda, l’artística, amb la realització de murals en institucions i residències familiars dins i fora de Catalunya; i de l’altra, una vessant més industrial, amb la producció seriada d’elements per a la construcció, en col·laboració amb arquitectes de renom. És a mitjan anys cinquanta, que Antoni Cumella inicia el seus contactes amb el món de l’arquitectura de la mà de Fargas&Tous, gràcies a l’encàrrec d’una obra mural. El ceramista començarà llavors a experimentar en una nova direcció, plantejant-se aspectes relacionts no només amb l’arquitectura, sinó també amb l’escultura, els materials, la tècnica, etc. Aquesta obra mural i les posteriors aconseguiren donar un ressò internacional al nom de Cumella, que ben aviat rebria encàrrecs dels països centreeuropeus. A casa nostra, els projectes més coneguts d’aquesta etapa foren la façana al carrer Consell de Cent de la galeria d’art René Métras (1964) i l’edifici de la farmacèutica Sandoz (1972). La labor de Toni Cumella des de 1985 ha servit per consolidar el doble interès que havia demostrat el seu pare. Així doncs, Ceràmica Cumella ha abordat tant projectes de rehabilitació d’edificis històrics (Hospital de Sant Pau, Parc Güell, La Farinera, La Ricarda, Palau de la Música, Can Garí), com també col·laboracions amb arquitectes contemporanis. D’entre els projectes més recents cal destacar la intervenció en la coberta del mercat de Santa Caterina, juntament amb els arquitectes Miralles-Tagliabue; com també el revestiment ceràmic integral del pavelló d’Espanya a Aichi, Japó, d’Alejandro Zaera (fotografia a la pàgina de l’esquerra). En totes dues obres, l’aportació de Cumella destaca pel seu colorisme i per la incorporació de formes orgàniques, inspirades molt directament en la natura. En el cas del mercat, s’evoquen les ondulacions d’un paisatge imaginari; mentre que davant del pavelló espanyol és impossible deixar de pensar en un rusc d’abelles. L’objectiu de Toni Cumella és la integració de la ceràmica com a element estructural del propi edifici, descartant la mera superposició amb finalitats decoratives a què moltes vegades s’ha vist lligada la ceràmica. En aquest sentit, Cumella dóna un pas més enllà del trencadís ceràmic i del mosaic modernista, fent de l’artesania un “pilar” fonamental en la construcció.

Del 5 al 6 d’agost arriba la 57a edició de la Festa de Càntir d’argentona on tindrà lloc el mercat de ceràmica a l’aire lliure en el que participaran més de 90 artesans especialitzats en aquest ofici.
Entre les activitats programades hi haurà mostra de cine i video sobre ceràmica, exposicions, jocs, debats, demostracions de terrissa i tallers de torn.
Per a més informació: www.museucantir.org/fira.htm

En l’edició madrilenya de Casa Decor d’enguany, celebrada del 10 de maig al 10 de juny, la cooperativa d’artesans Teixidors hi ha estat present de manera destacada. El saló Casa Decor celebra el seu 15è aniversari amb aquesta 35a edició, reunint més de cent decoradors, interioristes, arquitectes, dissenyadors i paisatgistes. Prop de 4.700 m2 dedicats a la llar i la decoració al cor de la capital espanyola distribuïts en 67 espais. Els productes tèxtils artesans de Teixidors s’han pogut veure en diversos d’aquests 67 ambients, ja que les seves propostes van destinades als múltiples indrets de la llar: bany, dormitori, saló, etc. Accions d’aquesta envergadura demostren la solidesa del projecte Teixidors, nascut a Terrassa el 1983 amb la voluntat d’ajudar persones amb problemes d’integració social i laboral.

Sota aquest títol, “Vaixells i mar”, s’han inaugurat dues exposicions de pintura i marqueteria a Arenys de Mar (Maresme). La primera la va acollir el Club Nàutic d’Arenys del 2 al 18 de juny; mentre que l’altra s’ha dut a terme a la sala Lloveras de l’Ajuntament entre el 5 i el 28 d’octubre. Ambdues exposicions han estat una iniciativa de Jordi Beltran i Torres, a qui el mes de setembre de l’any passat es va concedir el Diploma de Mestre Artesà per la seva trajectòria com a fuster. Va ser gràcies a la sol·licitud de l’Ajuntament d’Arenys de Mar que Artesania Catalunya i la Generalitat de Catalunya van atorgar aquesta distinció als més de 50 anys d’experiència professional de Jordi Beltran. Entre les seves obres més destacades hi trobem la restauració de la Cripta i els quatre confessionaris de la Sagrada Família.